diumenge, 14 de febrer del 2010

Parc Güell, A.L.


No , no és una nova empresa, quan dic A.L., vull dir accés limitat. Oh! quins canvis aquesta Barcelona!. Quan era xic el parc estava deixat de la mà de Déu. A la façana de l'entrada, a la paraula PARC li mancava la darrera lletra perquè segons el pare, al règim de Franco no li interessava que hi hagués una paraula catalana en un lloc públic.
Hi anàvem algunes tardes de diumenge i pujàvem a les Tres Creus des d'on podíem contemplar una vista panoràmica. Pel camí, des de l'accés per Sant Josep de la Muntanya, el pare ens mostrava les cavitats tapiades en la roca, refugis de la Guerra Civil. Pocs éren els visitants. Només persones i famílies com nosaltres perquè era lluny de la ciutat i ens hi atansàvem a peu.
A la plaça damunt de la sala de les columnes s'hi podien llogar bicicletes a tant l'hora. Com xalavem! i això que només pujavem a les de tres rodes perquè no n'haviem après d'anar en dues.
Voltàvem per tot el recinte, ens el coneixiem bé. De més grans hi podiem anar sempre que volíem.
Ja fa més de trenta anys que no visc a la capital i em sap greu veure aquests canvis. Caram! ara per poder-hi anar s'ha d'aconseguir una entrada... i amb anticipació!